Atemptats a Barcelona i Cambrils, malgrat tot, no ens atemoriràn.

19/08/2017 | Comunicats

Comunicat núm. 20##

 

ATEMPTATS A BARCELONA I CAMBRILS, MALGRAT TOT, NO ENS ATEMORIRÀN

Ahir, 17 d’agost del 2017, a tres quarts i cinc de cinc de la tarda, una furgoneta pujava a la vorera i envaïa a tota velocitat la part central de la barcelonina Rambla de Canaletes, abarrotada de turistes, tot fent ziga-zagues expressament per atropellar els vianants. Resultat desprès de la seva macabra carrera amb aturada al Pla de l’Os: 13 morts i un centenar de ferits (això al moment d’escriure aquestes línies). Hores desprès de l’atemptat de Barcelona, a la matinada d’avui, a Cambrils, els Mossos aconseguien abatre a trets, cinc terroristes que duien falsos cinturons amb explosius que volien fer esclatar per provocar una nova carnisseria. A Cambrils també s’ha produït la mort d’una dona atropellada pels assassins. Tot plegat sembla estar relacionat amb una explosió incontrolada de bombones de gas que va volatilitzar una casa a Alcanar el dimarts 16, i va matar a un que les manipulava.

 

Avui de matinada, Estat Islàmic s’ha afanyat a reivindicar els dos atemptats perpetrats i tota la barbàrie produïda; com si fos un trofeu que cal apuntar-se.

 

Evidentment, des de ÀGORA MAÇÒNICA només podem condemnar amb totes les nostres forces uns fets tant execrables. Palesar el nostra més sentit condol a les famílies de les víctimes i desitjar un prompte restabliment a tots els ferits afectats.

 

Però dit això, ens assalten un munt de preguntes per a les que hem de tractar de moderar les respostes, en uns moments en que a tothom li bull la sang i el més fàcil és que qui respongui sigui la visceralitat.

 

En primer lloc, tard o aviat havia de passar; Barcelona, una de les grans capitals europees, havia de ser l’objectiu del terrorisme jihadista, com abans ho varen ser Paris, Londres, Berlín, Manchester, Estocolm o Niça, a la Costa Blava francesa, tots ells enclavaments turístics, on aquesta mena d’organitzacions busquen el major ressò mediàtic i sembrar la por entre la gent, perquè en definitiva és això del que és tracta: atemorir-nos i fer que la por ens deixi immobilitzats.

 

Volen aturar el que el món occidental ha aconseguit desprès de segles d’esforços i sacrificis; molts sacrificis… En aquests fanàtics no els hi agrada la nostra manera de viure: la democràcia, la diferència, la diversitat, el respecte en vers l’altre, els drets de les dones i la simple alegria de viure. Ataquen en definitiva la nostra llibertat.

 

¿Quins valors poden tenir, quins principis poden moure aquests essers que són capaços de fer aquestes barbaritats? Barbaritats, que no els hi importa perpetrar contra el mateix món islàmic, ja que la major mortaldat l’acostumen a fer entre ells mateixos contra musulmans moderats o que pensin diferent que ells, perquè al cap i a la fi estem parlant d’idees, de diferents maneres de pensar.

 

Sembla com si algú estigués interessat en enfrontar orient contra occident, ressuscitant una nova creuada, o buscant crear una nova guerra d’Iraq, sorgida desprès de l’atemptat contra les torres bessones de New York el 11 de setembre del 2001.

 

Sembla que ens hàgim oblidat que als anys seixanta del segle passat, els poders econòmics del món, van decidir com a model econòmic de desenvolupament el patró petroli i els petrodòlars, convertint de la nit al dia països controlats per monarquies feudals, que només tenien deserts de sorra, cabres i camells, amb països immensament rics. Estem parlant de les monarquies del Golf Pèrsic, com Qatar o l’Aràbia Saudí. ¿Què potser els seus reietons han repartit aquesta riquesa entre el seu poble? ¿Què potser han fet partícips del seu benestar als països del món islàmic del seu voltant? No, s’ho han quedat tot ells, construint-se palaus amb banyeres d’aixetes d’or, i repartint-s’ho entre les seves famílies.

 

¿És realment un problema entre diferents religions? No, les guerres dites “de religió” sempre han tingut un rerefons econòmic. ¿Qui ha inventat la “globalització”? Potser els mateixos interessos que, creant una desestabilització i portant la guerra en una zona del món, provoquen enormes migracions cap Europa, i així, aprofiten per debilitar el projecte europeu i el pretès “estat del benestar” i progrés social. Potser són els mateixos que s’estan carregant una classe mitjana, sorgida de la classe treballadora, que desprès de molts esforços i treballs, havien assolit, el que ells consideren “massa” nivell d’estat de benestar i ara la volen fer recular. L’Europa que va proclamar els Drets de l’Home, no pot deixar morir de fam als que l’hi arriben fugin de les guerres i li caldrà repartir el que té, empobrint-se.

 

D’altra banda, afavorir aquest fluix migratori incontrolat, no tant sols provocarà un empobriment econòmic, sinó també cultural. El possible sentiment europeu i els seus signes d’identitat quedaran diluïts entre els nous costums. Rés de nou per nosaltres els catalans, que hem sofert al llarg de la nostra historia diverses migracions provocades. Tot i així, hem de mantenir-nos ferms i saber defensar els nostres valors, que abastament han demostrat ser prou valuosos per al progrés personal i col·lectiu de les nostres societats occidentals.

 

¿On és doncs l’enemic? Potser els botxins només són l’instrument en mans d’uns altres que saben valdre’s de les seves passions. Potser tots plegats som víctimes d’uns tercers que jugant a ser deus, manipulen les nostres vides.

 

Però sempre podem culpar l’Islam i atiar l’enfrontament. En definitiva és el mes fàcil. Això no vol dir que l’Islam i el món musulmà no tingui els seus propis dimonis, però aquests problemes els han d’arranjar ells mateixos i des de dins. El món occidental, d’arrel i tradició cristianes difícilment els hi podem oferir solucions vàlides. Nosaltres, ja varem patir la nostra Reforma i les seves conseqüències. Ells han de ser prou valents per afrontar-les.

 

¿Potser els mateixos interessos que ara els enfronten amb el món occidental, podrien fer-los pressió perquè duguessin a terme la seva reforma? Molt probablement, però ¿voleu dir que realment els hi interessa?

 

Mentre ho decideixen, nosaltres com ÀGORA MAÇÒNICA no podem fer gaire cosa més que felicitar al cos dels Mossos i les Policies locals per la seva tasca, encara que el Ministeri de l’Interior espanyol no els hi hagi passat la informació sobre el terrorisme jihadista de que disposaven fins recentment, el 10 de juliol, en què a instàncies de la Generalitat, va reunir-se la Junta de Seguretat, després de vuit anys de no fer-ho. Potser si ho haguessin fet abans ens haguéssim pogut estalviar tots aquests morts i ferits, i no hauríem espantat el turisme a Catalunya.

 

També hem de felicitar aquest poble barceloní i català, que en les hores més tràgiques d’aquest succés, es va mostrar -com sempre ha fet d’altra banda- solidari amb els afectats, oferint-los aigua i menjar (als que estaven en els vehicles retinguts a les Rondes), acollint-los a casa seva (Turisme de Barcelona, va oferir els seus hotels com allotjament provisional a tots aquells que no podien tornar per estar retinguts en zona acordonada per la policia) i corrent als hospitals per tal de donar sang.

 

Som un gran poble, un gran país, una gran nació i Barcelona ho ha demostrat una vegada més.

 

 

Barcelona, 18 d’agost de 2017

 

 

Share and Enjoy: These icons link to social bookmarking sites where readers can share and discover new web pages.
  • MisterWong
  • Y!GG
  • Webnews
  • Digg
  • del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit