Qüestió de dignitat

15/10/2017 | Comunicats

Comunicat núm. 21

El dimarts 10 d’octubre 2017, va tenir lloc la compareixença, a petició pròpia, davant del Parlament de Catalunya del Molt Honorable President de la Generalitat Carles Puigdemont.

Després que el Tribunal espanyol de torn hagués prohibit la sessió del Parlament prevista per dilluns de la mateixa setmana en què, previsiblement, s’havien d’oficialitzar els resultats del Referèndum de l’1-0 i posar en marxa la Llei de Transitorietat, demanant el president comparèixer dimarts davant els Diputats. I així ho va fer; desprès d’una hora de retard en relació a l’horari previst, que ningú no sabia explicar. Més d’un miler de periodistes arribats d’arreu del món i premsa internacional, el van esperar pacientment.

I la seva compareixença no va deixar tampoc ningú indiferent. Aviat ens varem adonar, que el seu discurs no anava dirigit només als Diputats presents a l’hemicicle, sinó que volia tenir un abast molt més ampli, possiblement dirigit a l’opinió internacional que l’escoltava i veia a través dels mitjans allí presents. No hagués tingut sentit sinó la llarga passejada pels antecedents històrics i recents que ens afecten per tal de situ ar a qui no estigués al corrent. Fins i tot es va adreçar en castellà als ciutadans de l’Estat espanyol. Però el moment culminant del discurs va arribar quan desprès de dir que amb els resultats del referèndum de l’1-0 a la mà, Catalunya s’havia guanyat el dret a ser un estat independent,i el dret a ser escoltada i respectada [amb el que la gent reunida al Passeig Lluis Companys de Barcelona, davant de pantalles gegants instal·lades ad-hoc, així com reunides a les principals ciutats de Catalunya, saltaren d’alegria plenes d’il·lusió], va passar a dir una mica més en davant, que igual que calia assumir els resultats per responsabilitat i per respecte, amb la mateixa solemnitat, el Govern, i ell mateix,proposaven que el Parlament suspengués els efectes de la declaració de independència, per tal que en les properes setmanes donés temps a emprendre un diàleg, sense el qual no és possible arribar a una solució acordada rribats aquí, els gest d’alegria general va quedar glaçat, i fins i tot va haver-hi gent que va trencar a plorar].

Evidentment l’espera quedava justificada per les explicacions que caldria haver donat a la gent de la CUP i d’una part de JuntsxSi, que es van assabentar del canvi d’estratègia pocs moments abans de l’hora prevista per la compareixença del President. D’aquí les cares de “pomes agres” que lluïen alguns dels Diputats poc abans de començ ar el discurs.

Sembla ser que el canvi d’estratègia del President era deguda a la molta pressió rebuda en les hores prèvies a la compareixença per part de primers ministres i líders europeus. Cito textualment: “…hi ha un prec de diàleg que recorre Europa, perquè Europa ja se sent interpel·lada sobre els efectes que pot tenir una mala resolució d’aquest conflicte.” De fet, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, havia demanat al President que no declarés la independència hores abans, tot apel·lant al diàleg.

Val a dir, que quan parlem de Comunitat Europea, la majoria sovint confonem els diversos estaments que la composen, essent independents els uns dels altres (Consell d’Europa, Consell de la Unió Europea, Consell Europeu, …). Tots ell s reivindicant la noció d’Europa, si be no es mouen pels mateixos interessos. Cal doncs no confondre la Comunitat Econòmica Europea (CEE), filla de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) creada l’any 1951, i concebuda per evitar enfrontaments entre les principals potencies europees (Alemanya-França) un cop acabada la Segona Guerra mundial i que actualment es composa de 12 membres, amb –per exemple- el Consell d’Europa, amb seu a Estrasburg, creat pel Tractat de Londres de 1949 i que avui engloba 47 països d’Europa, i té 5 estats com a observadors (el Vaticà, Estats Units, Canada, Japó i Mèxic). En teoria el primer es mou purament per interessos econòmics, mentre que l’altra hauria de vetllar pels drets dels ciutadans.

Per a Europa, en general, afegir un nou estat membre representa tot un enrenou que els hi ve a complicar el de per sí ja difícil equilibri d’interessos econòmics. D’entrada i en el nostre cas, davant la possibilitat de segregació d’una part del territori considerat d’un estat membre, per un principi purament corporatiu, defensaran els interessos de l’estat membre implicat en el affaire. D’aquí que li facin costat i tothom negui la possibilitat de reconeixement de Catalunya com a nou estat. A priori no cal esperar rés dels països que formen part d’aquest “club”.

L’encaix doncs es presenta difícil. Fins i tot hem sentit –en aquests moments de nerviosisme, incerteses i rumors- que apuntaven com a possible solució, la situació de Puerto Rico o Westfalia, de manera que Catalunya podia quedar com un estat lliure i independent, però associat a España.

Nosaltres diem que Catalunya no te rés a veure ni amb Puerto Rico ni amb Westfalia. El Govern de la Generalitat va convocar al poble al Referèndum de l’1-0 amb una pregunta clara i concisa: “Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”. La pregunta va tenir una resposta també clara, amb una majoria pel SI. Ara, desprès d’haver votat perquè volia fer-ho i a risc inclús –en alguns casos- de la seva integritat física, no se l’hi pot anar amb rebaixes.

Cal fer costat al President Puigdemont, al Govern i al Parlament, però ni un pas enrere. Les dones i els homes que formem part d’ÀGORA MAÇÒNICA, potser no hi entenem d’altra política ni tampoc de complicades estratègies, però coneixem bé la carta dels Drets de l’Home i la Humanitat, i a les nostres Lògies treballem per la dignitat de la família humana. Rés que pugui tenir a veure amb la humanitat ens és aliè, i per una simple raó de dignitat humana entenem que ara no és qüestió de millores en la fiscalitat amb el govern central de Madrid, ni tampoc qüestió de diners, Molt Honorable President. A una majoria del poble català entregat i decidit com ho tenim ara, no li podem anar amb rebaixes.

Es una qüestió de dignitat.

Barcelona, 13 d’octubre de 2017